Rosa Fabregat i Armengol (Cervera, la Segarra, 1933) és una escriptora amb una àmplia obra poètica i una reconeguda producció com a novel·lista. La seva feina de narradora s'ha centrat de manera preferent en qüestions de frontera: el sacerdot de les dones o, com en el cas del díptic La dama del glaç (format per Embrió humà ultracongelat núm. F-77 i Pel camí de l'arbre de la vida) en la biogenètica. Amb el bagatge científic que li dóna la seva especialització farmacèutica al nostre país i en un laboratori d'investigació a Alemanya, Rosa Fabregat ha construït un complex escenari d'allò que ha de succeir l'any 2010 amb la confluència entre els avenços mèdics i la manipulació genètica. Tot això, presentat amb una estructura novel·lística rica i ben arrodonida.
Quan el món tranquil i ordenat de la Valèria -farmacèutica, casada, dos fills- s'ensorra sense avisar, no té més remei que superar la seva crisi amb l'ajuda de les persones que té més a mà: el seu pare, un avi de vuitanta anys amb poca memòria, i la dona que el cuida, una immigrant sense papers; la seva amiga íntima, que és decoradora; un veterinari solitari; una dona maltractada pel seu marit; un aturat de llarga durada deprimit, i un membre d'un grup d'exalcohòlics. Però qui ajuda a qui? Qui és el salvador i qui són els salvats? Tots descobriran que sempre hi ha segones oportunitats i que, com diu la dita: d'un gran mal en surt un gran bé -si un està al cas, és clar.