Un home d’edat avançada, casat, amb fills i una família pròpia, deixa embarassada la seva amant, soltera i de vint-i-dos anys. Abans del part, decideixen que donaran la nena en adopció. Trenta anys després, la mare emprèn una recerca per saber què ha estat de la filla, fet que trasbalsarà per complet la vida de la jove. Un temps després de la mort de la seva mare biològica, aquesta filla que busca respostes es disposa a obrir les caixes amb els efectes personals de la difunta. Vol descobrir els seus orígens per retrobar-se a ella mateixa.
«Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s'atansa, m'estaré quieta aquí dies i dies...».La Conxa es veu així quan empresonen el seu marit al final de la Guerra Civil. D'adolescent, ella va haver de deixar la família en un poble del Pallars per viure amb la de la seva tia i, d'aquesta manera, ajudar-la en una altra població de la mateixa comarca. Allà va conèixer en Jaume, paleta i fuster d'un poble veí, de qui es va enamorar, i s'hi va casar. Per raó de la Història, a la protagonista li cal aprendre de la resistència pacífica dels minerals.