- Inici
- Catàleg
Autors
- Alfred Bosch
- Amalia Gómez Gómez
- Amets Arzallus
- Andrew Sean Greer
- Antoni Farreras (traductor)
- Christopher Isherwood
- Chusāe Izuel
- Ivan Klíma
- Jeffry P. Lindsay
- Juan Gómez Bárcena
- María Dueñas
- Massimo Gramellini
- Màrius Serra
- Néstor Luján Fernández
- Pauline Réage
- Rafael Reig
- Ricard Pérez i Fuster
- Roberto Bolaño
- Vasilij Semenovic Grossman
- Vitalij Aleksandrovič Šentalinskij
Novetats
Los desorientados
Als eerbetoon aan een overleden vriend organiseert een Libanese vluchteling een reünie met vrienden van weleer, van wie de meesten sinds de burgeroorlog van de jaren zeventig hun vaderland hebben verlaten.
La azucarera
Los nietos de Ahmad Abd el-Gawwad, el anciano comerciante de El Cairo, se distancian de la tutela familiar y se comprometen con diferentes opciones políticas en el convulso Egipto de los años treinta y cuarenta, desde el comunismo al fundamentalismo islámico. Frente al desencanto de la generación anterior, estos jóvenes encarnan la vitalidad de una nación que afronta con valentía su contradictorio futuro.
Hijos de nuestro barrio
Un padre longevo se aísla en su Casa Grande tras dejar unas tierras a esos descendientes que expulsó un día de su espléndido jardín. Uno de sus hijos, Idrís, tienta a su hermano Adham. A partir de ahí, la simiente de ambos se multiplica dando lugar a un barrio de El Cairo dividido en dos grupos: los que se ganan el sustento y los que ejercen de caciques.
Recomenats
Henders
Un equipo de científicos llega a una isla desconocida.La isla de Henders se separó del resto del mundo hace cientos de millones de años, y desarrolló su propio ecosistema, de una agresividad nunca vista.Si una de estas criaturas consiguiera salir de la isla... seguramente destruiría todo el planeta.
Allò que vaig estimar
«La novel·la més ambiciosa de Siri Hustvedt. Hipnòtica, provocadora, inquietant.» [Salman Rushdie] Una reflexió sobre l’amor i l’art en forma de thriller Passejant per les galeries del SoHo (Nova York), l’historiador de l’art Leo Hertzberg queda fascinat per un quadre i comença a buscar-ne l’autor. Entre els dos homes sorgirà una profunda amistat que els unirà per a tota la vida, tant a ells com a les seves famílies. Trenta anys després, en Leo recorda la seva vida: el seu matrimoni, la seva amistat amb en Bill, el pintor; el naixement d’en Matt (el seu fill) i el d’en Mark (el fill d’en Bill), les segones núpcies d’en Bill amb la Violet, el seu èxit dins del món de l’art... i poc a poc anirà ens anirà desvelant foscos secrets guardats durant massa anys. Traducció de Jordi Martín Lloret. «Quan acabes la història és com si despertessis d’un somni profund durant el qual has viscut milers de vides, has canviat de sexe, d’edat i d’aparença.» (Le Figaro) «Una novel·la tan complexa i poderosa que quan arribes al final t’adones que el procés de desxiframent acaba de començar.» (Times Literary Supplement) «La crítica l’ha elogiat de forma unànime. Ja no es tracta de la dona de Paul Auster sinó d’una escriptora magistral amb un estil propi que no té res a envejar-li al seu marit.» (Matías Néspolo, El Mundo) Siri Hustvedt Viu a Brooklyn, Nova York. La seva primera novel·la, The Blindfold (Els ulls envenats, 1992) va tenir una gran acollida i va ser traduïda a setze llengües. La seva segona novel·la, The Enchantment of Lily Dahl (L’encantament de Lily Dahl,1996) va rebre elogis similars. Allò que vaig estimar va ser publicada en castellà per Circe i Anagrama i ha convertit l’autora en una de les veus narratives contemporànies més importants. La seva darrera novel·la és The Sorrows of an American.brBRbrBRAllò que vaig estimar, de Siri Hustvedt (Portàtil) Gaspar Hernández parla de Siri Hustvedt al seu bloc
Seda
La historia de un francés cuyo trabajo era suministrar huevos de gusanos de seda. Empieza con un hombre que atraviesa el mundo, y acaba con un lago que permanece inmóvil, en una jornada de viento. El hombre se llama Hervé Joncour. El lago, no se sabe. Se podría decir que es una historia de amor. Pero si solamente fuera eso, no habría valido la pena contarla. En ella están entremezclados deseos, y dolores, que no tienen un nombre exacto que los designe. Esto es algo muy antiguo. Cuando no se tiene un nombre para decir las cosas, entonces se utilizan historias. No hay mucho más que añadir. Quizá lo mejor sea aclarar que se trata de una historia decimonónica: lo justo para que nadie se espere aviones, lavadoras o psicoanalistas. No los hay. Quizá en otra ocasión.